Un retrat juganer filmat en un quiosc de París. La premsa està en crisi i el joc amb la peculiar clientela del petit negoci serà menys divertit de l’esperat.
Després d'adonar-se que els seus anys a l'escola d'art no l'ajudaran a trobar feina, la cineasta Alexandra Pianelli accepta ajudar a la seva mare en el negoci familiar de tota la vida: un petit quiosc, situat a la frenètica Plaça Victor Hugo, una zona benestant de Paris. L’Alexandra col·loca la seva càmera —més ben dit, el seu telèfon— i es situa rere la caixa per atendre els clients. El quiosc és un microcosmos de dos metres d’amplada que pot produir claustrofòbia i, al mateix temps, pot ser un reflex de l’univers sencer.
Observem desfilar una sorprenent constel·lació de personatges que acaben construint una entranyable comunitat humana. Una història captivadora, plena d’humor i calidesa, que ens recorda la importància de les relacions personals. En un moment històric marcat per l’individualisme, la soledat i la desconfiança, resulta alliberador recordar el plaer de parlar amb desconeguts i deixar que la vida ens sorprengui.