Me llamo Violeta

Una producció valenta i necessària sobre transsexualitat en la infantesa i pre-adolescencia que ens ensenya que la diversitat, com diu Nacho Vidal, alimenta el món.

Als sis anys, l’Ignacio va dir als seus pares Sóc una nena, em dic Violeta”. Després del xoc inicial, els pares de la Violeta decideixen acompanyar-la en el llarg i difícil camí que la portarà, algun dia, a convertir-se en dona. Violeta, com molts altres nens i nenes transgènere, es topa amb molts desafiaments mèdics i legals. Encara que la percepció social de les persones transgènere a Espanya avança poc a poc cap a una visió més oberta i tolerant, sovint, el procés està lluny de ser fàcil i encara queda molt camí per recórrer.