La mitjana d’edat dels treballadors de la companyia Vita Needle, una fàbrica d’agulles a prop de Boston, és, sorprenentment, de 74 anys.
El cap, Frederik Hartmann, té una fe cega en els seus 35 treballadors pensionistes, que en només cinc anys han ajudat a augmentar les vendes de la companyia en un cent per cent. Aquests empleats "contractats per a tota la vida" com la Mary, la Marion, en Paul, en Tom, l’Ann i la Rosa, tots entre els 75 i 96 anys d’edat, han trobat una nova casa, se senten feliços en aquesta comunitat i són necessaris. Són lleials, tenen un fort sentit de la responsabilitat i estan molt motivats. Les rivalitats o les lluites de poder no tenen lloc a les seves vides. La lliure elecció d’horaris laborals els deixa força temps per als néts, les cites mèdiques o la gimnàstica.
A les seves entrevistes, d’una manera propera i amena, els treballadors més grans de la fàbrica d’agulles revelen la seva sensació de seguretat. Plens d’alegria i vitalitat, descriuen com són de feliços treballant junts, i també parlen del somni que tots ells comparteixen: seguir pujant les escales que condueixen a la sala de producció tan temps com sigui possible.
L’enfocament innovador de Hartmann qüestiona greument actituds de la nostra societat, que, sovint, considera gent de no més de 50 anys com a éssers pràcticament incompetents.
