Els paisatges d’un futur distòpic que preveia Mad Max existeixen i es troben a Mauritània. Allà, la Salka decideix fugir cap a un futur millor.
Els paisatges d’un futur distòpic que preveia Mad Max existeixen avui, i es troben a Mauritània. Allà, la Salka decideix emigrar a Europa cap a un futur millor. Disfressada de noi, haurà de creuar tot el desert del Sahara sobre el tren més llarg del món fins arribar a la costa atlàntica. La solitària travessia per la vasta immensitat del desert i l’incansable so metàl·lic de les vies del tren fa d’aquest viatge, una odissea onírica i hipnòtica.
La Salka viu en un dels països més pobres del món. Mauritània està aïllada del món, amb grans desequilibris socials, és una terra àrida i sense esperança per la gran majoria de la població, on les màfies i el contraban imperen amb llibertat i fan encara més evidents les desigualtats i la manca d’oportunitats, sobretot per a les dones. El director Xavi Herrero, que s’ha convertit en el primer occidental en realitzar el trajecte d’anada i tornada del tren de la SNIM, conegut com el tren del desert, es converteix en testimoni silenciós del viatge de 1.400km de la Salka. El seu recorregut, sota temperatures que poden arribar fins als 50°C no està exempt de perills; envolta la denominada “terra de ningú”, una conflictiva zona fronterera entre Mauritània y el Sàhara Occidental, on les incursions de l’exèrcit marroquí són constants.
