Llorenç Soler

Soler va entrar en l’escena del cinema documental independent dirigint els documentals Será tu tierra (1965) i El largo viaje hacia la ira (1969) sobre els primers temps d’uns obrers recentment emigrats a Barcelona de diverses regions d’Espanya i 52 domingos (1966) sobre les penúries d’uns joves immigrants a Barcelona que, per escapar de la misèria, aspiren a convertir-se en toreros.

Als anys setanta es va incorporar al conegut com “cinema marginal” amb pel·lícules com, entre d’altres: Noticiario RNA (1970) on ironitzava amb unes falses imatges del NO-DO com a vehicle d’adoctrinament franquista; Sobrevivir en Mauthausen (1975) sobre els espanyols deportats a aquest camp de concentració alemany; Gitanos sin romancero (1976) sobre la comunitat gitana a Galicia i O monte e noso (1978) sobre la lluita veïnal contra una autopista i per recuperar muntanyes que havien sigut apropiades per grans particulars.

Més recentment, es destaquen els documentals Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno (2000), Del Roig al Blau (2004), La mirada de Anna (2009) o 1000 lunas (2018). A banda del documental, també ha tractat la ficció amb Saïd (1998) o Lola vende cá (2000), reportatges i realitzacions televisives i altres projectes audiovisuals com les videoinstal·lacions o pel·lícules de caire més experimental. Ha compaginat les seves tasques de direcció amb les de direcció de fotografia d’altres cineastes com Francesc Bellmunt, Helena Lumbreras o Jesús Garay.