CONNEXIONS
L’estiu sol ser temps de lectura. Aquest petit gran plaer que en la voràgine de la vida hivernal sovint ha de lluitar per trobar un lloc, un moment de repòs, i poder gaudir-lo plenament. La lectura és meravellosa perquè permet establir ponts i noves connexions amb el visionat de pel·lícules alhora que té la funció de bàlsam, de moment de respir, per descomprimir la grandíssima quantitat d’imatges que constantment he de visionar.
La meva lectura estrella d’aquest mes d’agost ha estat “Connectar” de la poeta, novel·lista i cantant britànica Kae Tempest. Feia poques setmanes que havia tingut l’oportunitat de veure-la en directe al GREC, a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, i el seu llibre va caure a les meves mans gairebé per art de màgia. Es tracta d’un text lluminós que enalteix el valor de la comunitat, reivindica el poder (i la necessitat) de les xarxes de suport i desvetlla de quina forma l’art, la cultura i la creativitat ens permeten connectar-nos d’una forma més profunda i honesta. Durant la seva lectura moltes persones han passat per la meva ment i, al mateix temps, he refermat una creença que d’alguna manera ja estava instal·lada en mi. El llibre m’ha fet recordar també que una bona xarxa de suport és crucial alhora de fer un festival. Sense un teixit humà poderós i ben avingut els deu dies que dura el Festival DocsBarcelona serien un vertader infern. I la clau per fer-ho possible rau en una de les frases estrella del llibre de Tempest: “L’empatia és recordar que tothom té una història”.
És per això que aprofito aquestes línies per agrair profundament al meravellós equip del DocsBarcelona la seva passió, la seva entrega i la seva bona disposició per tenir cura de la nostra valuosa xarxa de suport. Sabeu qui sou. Gràcies, de tot cor.
