-
01.Edició 2024
-
02.Edició 2023
-
01.Edició 2024
-
02.Acreditacions
-
01.Docs del Mes
-
02.Programació
-
04.Sales
Tanquem la 23a edició del DocsBarcelona marcada per una ferma aposta per l'online com a resposta a la situació d'excepcionalitat provocada per la pandèmia de la Covid-19 i l'estat d'alarma. La finestra a Filmin ha tingut una extraordinària acollida: si el 2019 eren 12.500 els assistents a les sales de Barcelona en deu dies de programació, aquest 2020 han estat més de 130.000 els espectadors, amb ganes de compartir els millors documentals. En paraules del director, Joan González: “Fa quatre anys vam tenir per primer cop més de 10.000 espectadors, fa dos superàvem els 25.000, incorporant també els visionats online, i aquest any, els 130.000 espectadors. No podem més que estar agraïts a tothom que ho ha fet possible enguany i al llarg d’aquests vint-i-tres anys”.
La gran triomfadora de DOCSBARCELONA 2020 ha estat la contundent i potentíssima Faith, on la italiana Valentina Pedicini penetra en el dia a dia d'una secta de monjos guerrers, formada per lluitadors d'arts marcials que es preparen per salvar el planeta quan arribi l'apocalipsi. Guanyadora del Premi al Millor Documental, Faith ha estat la favorita del jurat (compost pel Montse Armengou, Jordi Costa i Maria Xinxó, i presidit per la responsable d’Indústria de DOK Leipzig, Brigid O'Shea), que justifica la seva decisió “perquè estar veritablement immers en un món tancat i distant, requereix unes fortes i constants opcions estètiques per part d’un cineasta. A través d’una càmera increïblement propera al tema escollit, la directora de Faith ho aconsegueix, tractant amb encert, el món brutal i opressiu d’una secta apocalíptica i la seva relació amb la violència i el patriarcat. L’estil visual i la música només reforcen el vincle dels espectadors amb aquests temes, però mai defugen al seu punt de vista crític".
A banda, el jurat ha concedit una Menció especial a The Letter, "perquè amb un retrat intergeneracional i el trauma heretat del colonialisme, aquesta pel·lícula explora la lluita per separar la mitologia familiar de la veritat, posant al descobert llargs secrets no escrits i la duresa de la feina de ser cuidadora, pilar econòmic i referent d’una família. La càmera prova i sempre busca una veritat entre línies". El film està dirigit per la kenyana Maia Lekow, líder del grup musical Maya & The Big Sky, i l'australià Christopher King.
D'entre els films projectats a la Secció Oficial Panorama, els membres del jurat han atorgat el Premi Nou Talent, dirigit a cineastes debutants, a Artemio Benki, per Solo. Director novell però experimentat productor, va morir fa uns mesos, després d'acabar una emocionant pel·lícula que mostra l'experiència del pianista Martín Perino com a pacient d'un hospital psiquiàtric, i que, en paraules del jurat, "és un exercici d’empatia exemplar, que arriba a moments molt verídics i capta la pressió de ser designat geni a una edat primerenca. L’estudi de la narració i el personatge es planteja amb un bon treball de càmera i so, a més d’un punt de vista clar i humà. Una visió increïblement sofisticada per a un primer director, la visió i el talent del qual és una pèrdua per a la nostra indústria en general".
A la Secció Oficial Latitud, patrocinada per Antaviana Films i dedicada a la producció de la Península Ibérica i l'Amèrica Llatina, el jurat format per Cosima Donnoritzer, Teresa Font i Eulàlia Iglesias ha premiat El gran viaje al país pequeño, de la uruguaiana Mariana Viñoles, sobre la vida de dues famílies sirianes establertes a l'Uruguai, després de participar en un programa d’ajuda humanitària impulsat pel que fora president del país José Mujica. Els membres del jurat han escollit el film perquè "a través de la seva perspectiva observacional, la directora ens permet compartir el dolorós procés d’adaptació de dues famílies de refugiats a un país d’acollida a l’altra punta de món. Acompanyant als protagonistes en aquest viatge, comencem a entendre la complexitat del repte de crear noves arrels. Per la valentia de fer visible un tema universal, com unes dones maltractades sexualment i per la vida, deixen de ser víctimes a partir d’expressar el seu dolor davant la càmera”.
Per la seva part, l'heterodoxa secció What the Doc!, sempre atenta a propostes innovadores i arriscades, ha premiat Il varco, dels italians Michele Manzolini i Federico Ferrone. El jurat unipersonal d'aquesta secció, format pel periodista Manu Yáñez, fa aquesta aposta "per la seva meditativa i punyent denúncia de la incapacitat del continent europeu per aprendre dels seus errors del passat, forjats en el colonialisme i les Guerres Mundials. Aquest premi també reconeix la llibertat amb la qual els directors s’apropien de les imatges d’arxiu i dels diaris de soldats per construir un film que navega entre el testimoni factual, el relat poètic i l’evocació fantasmagòrica d’un passat que entenebreix el nostre present".
Un dels documentals més esperats d'aquesta 23a edició era Overseas, de la franco-coreana Sung-A Yoon, retrat de les acadèmies d'esclavatge encobert on es formen milers de dones filipines abans de viatjar al primer món per guanyar-se la vida com a treballadores de la llar. El jurat, format per Ona Anglada, Dani Vilaró i Darío Gómez, li ha donat el Premi Amnistia Internacional Catalunya al film "per mostrar la realitat col·lectiva de les treballadores domèstiques migrants, dones que pateixen greus vulneracions de drets laborals com a resultat d'un sistema discriminatori que les exposa a llargues jornades de feina, explotació i abusos en molts països. Per fer-ho amb una narrativa no intrusiva que també ens presenta amb naturalitat valors positius entre elles, com la capacitat de resiliència o la sororitat".
16nou patrocina el premi de la Secció DOC-U, espai d'exhibició dedicat al talent documental dels centres d’estudis superiors de Catalunya. Enguany ha anat a parar a Mareas ocultas, dirigida per Mònica Cambra. El documental és un homenatge a la mar, que ens fa pujar a una barca de pescadors que combat la contaminació de les aigües i lluita per recuperar la bellesa de l'entorn. Nila Núñez, Pol Galofre i Roger Carandell, membres del jurat, l'han escollit "perquè és una peça arriscada, que tracta un tema que no és nou però segueix sent necessari. La direcció el transmet amb un llenguatge i un estil no habituals, des d’un punt de vista únic amb una factura tècnica molt ben meditada i cuidada. El jurat vol destacar el treball sonor així com el gir de guió, que interpel·la directament al públic".
Finalment, el Jurat Jove Reteena, format per Oriol Pla, Mònica Cambra, Raül Baell, Pablo Mérida i Miriam Laaziz, ha decidit que el seu premi sigui per That Which Does Not Kill, una delicada i molt rigorosa aproximació al tema de la violació dirigida per la cineasta belga Alexe Poukine, "perquè és un documental necessari, que a través de diferents punts de vista trenca estereotips, col·lectivitza una problemàtica i motiva a reflexionar sobre els límits del consentiment sexual".
A més dels premis escollits per jurats de professionals i cineastes, volem donar veu al públic, que decideix tres guardons de pes. El Premi del públic, patrocinat per Moritz i dirigit a qualsevol pel·lícula de les seccions oficials (Panorama, Latitud i What the Doc!), ha anat a parar a ¿Puedes oírme? de Pedro Ballesteros. Per la seva banda, els espectadors adolescents han decidit que Lo que diran, de Nila Núñez, s'emporti el Premi Docs&Teens. I finalment, el Premi Docs del Mes, que recull els vots que, al llarg de l’any, han anat emetent els assistents a les projeccions de la xarxa, ha sigut per Womanhood, de Beryl Magoko.
Si a la programació d'enguany brillaven un 55 per cent de títols dirigits per dones, el palmarès ho ha reflectit amb la presència de fins a vuit directores guardonades: Valentina Pedicini, Maia Lekow, Mariana Viñoles, Sung-A Yoon, Mònica Cambra, Alexe Poukine, Nila Núñez i Beryl Magoko.
Amb un 52% de creixement en el nombre de finançadors presents al festival, entre ells Netflix, HBO, Disney, Al Jazeera, Arte, Movistar + o NHK, hem inclòs entre les activitats online un mercat de finançament de llargmetratges i, per primer cop, un d'específic de sèries documentals en desenvolupament. També per a projectes en estat de rough cut i s'han celebrat prop de 500 reunions individuals entre directors i productors, d’una banda, i finançadors, commissioning editors i agents de vendes internacionals, de l’altra. 56 finançadors de 22 països han pogut conèixer de primera mà un total de 57 projectes de 24 països, tot un èxit de participació i internacionalització en una edició especialment arriscada, que ha apostat per traslladar el seu mercat a una finestra online que ha arribat per quedar-se definitivament.
DocsBarcelona dona suport als projectes participants en aquestes activitats d’indústria, estableix sinergies i acords amb diferents festivals i entitats per facilitar el seu recorregut posterior i reconeix aquests documentals en desenvolupament amb cinc guardons. En aquesta edició, els títols premiats són Science Fiction, de Matthew Barton, Francisco Forbes i Ferran Romeu; Long Live My Happy Head, de Will Hewitt i Austen McCowan; Savoy, de Zohar Wagner; Fight, de Lilit Movsisyan i 1001 days, de Chloe White.
